No hi ha res que ajudi més a aclarir la ment que el fet de poder sentir la bellesa.Pots contemplar un paisatge o una flor, però el que realment cal fer és copsar la bellesa en totes les seves dimensions. Cal observar la flor, sentir-la, interioritzar-la, no només mirar-la. Veure els seus delicats detalls, la gracilitat dels seus pistils, el pol·len suaument dipositat sobre els pètals que tenen un dels colors més suggerents de la natura, acariciar la suavitat de les seves formes i olorar la melodia del seu aroma.
Hi ha bellesa en més llocs dels que ens esperem, només cal apreciar-la.
Aquest migdia preparant les verdures abans de bullir-les, cada cop que anava trencant un bocí podia sentir els aromes de cada una de les verdures que anava trossejant i apreciar el color i les textures. Després, a l'hora de coure-ho, tornar a gaudir de com s'anaven fusionant les olors en una dolça harmonia.Reservem un instant per sentir la bellesa cada dia, ni que sigui observant una planta que s'esforça per créixer en un munt de runa, les ombres que provoca un reflex de llum, l'alegre refilar d'un pardal mentre menja les engrunes del terra o les fulles dels arbres del carrer al enrogir-se per la tardor.
2 comentaris:
Adonar-te que estàs vivint l'"ara" és el més important.
Adonar-te que no valoraves el que vivies abans, et fa sentir tan buit...
M'agrada molt llegir-te!
Hola Cremat,he de dir-te que m'ha sorprés el pas de la frustració a la bellesa.Jo mateixa podria haver escrit el que acabe de llegir sense canviar ni una coma. En la meua vida, en canvi, vaig apreciar la bellesa abans d'intuir que era un refugi contra la frustració. Ara només em salva una clase de bellesa: la tendresa.
Publica un comentari a l'entrada