He estat una temporada sense escriure res, aquest blog va tenir un inici explosiu i he estat força mesos que el tenia ben oblidat, però que coi! crec que és interessant posar per escrit el que em ronda pel cap i provaré de continuar-ho fent.
Doncs què més idoni que parlar una mica sobre la motivació. Què em va motivar a escriure els anteriors articles?, perquè no vaig continuar?, perquè ara hi torno?
La motivació almenys per mi i no només pel que fa al blog, és com una muntanya russa, puja baixa, es queda parada una estona i continua. Crec que cal provar mantenir un nivell de motivació en tots els aspectes de la vida en un nivell adequat, no deixar-nos dur per la motivació exagerada que tenim en un moment puntual, moderant-la si cal i, si ens falta, l'hem de buscar.
Si tendim a la monotonia és molt fàcil caure en una falta de motivació, la frustració és una font molt important de falta de motivació, l'una i l'altra es realimenten.
Quan estic fluix de motivació intento trobar un sentit a la meva activitat diària, intento veure que la meva feina al final està ajudant d'alguna manera a d'altres persones i que, per tant, fer-la bé i amb ganes és útil. El mateix provo de fer amb la relació de parella amics i família.
No hem de deixar decaure la motivació però moments massa eufòrics ens poden portar a una baixada posterior massa profunda. En el cas contrari un nivell de motivació baix tendeix a realmimentar-se. Cal buscar motius per estar motivat a diari a un nivell sa.
Resumint i posant com exemple aquest propi bloc, vaig tenir un inici explosiu ja que em trobava en una època de revolta interior i havia d'explicar el que em passava pel cap, però desprès va quedar oblidat. Reflexionant, he tornat a cercar la motivació per continuar escrivint, tot i que ho provaré de fer d'una manera més pausada, un o dos escrits al mes, però contínua. El fet d'escriure en aquest blog és útil ja que m'ajuda a ordenar els meus pensaments i fins i tot trobar punts de contradicció en mi mateix. L'altre punt que em porta a motivar-me és el fet de que terceres persones llegeixin les meves reflexions, em puguin aportar el seu feedback o que d'alguna manera els pugui ajudar amb el que hagi escrit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
M'alegro que diguis que continuaràs escrivint...m'alegrarà llegir-te i compartir amb tu les teves cabòries..,aiaiai , la vida!!
Hola papallona, veig que hi ha gent que va "caient" pel meu blog de cabòries, com perfectament has definit i que crec que no hi ha paraula que el defineixi millor ;-P. Es que em foto unes palles mentals que déu n'hi do, ha, ha ha!!! Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada