dijous, 9 d’abril de 2009

El llast del passat

He anat parlant dels problemes que ens van minant per dins però més aviat desde un punt de vista de futur, frustracions, expectatives acomplertes, viure desitjant el que no tens o pensant continuament en el "demà"

Tots aquests futurs incerts o acomplerts ens poden angoixar però, que passa amb el passat i amb les nostres experiències prèvies? Doncs que també ens poden fer molt de mal i fer-nos entrar en bucles mentals indesitjats.

He fet l'exercici de mirar la meva ment com un espectador extern, veure en quins bucles de pensament entra. Aquests pensaments recurrents del passat van gastant energia mental innecessària i no porten a res, què hauria passat si hagués pres una altra desició en un altre moment? Perquè collons vaig dir aquella estupidesa aquell dia? si no m'hagués despistat amb el coi de mòbil hauria tingut l'accident?

Per mi ha estat molt interessant observar els meus pensaments desde fora, si veig que és un tema que no porta a res intento fer l'exercici de parar la meva ment, és a dir provar de no continuar donant voltes a aquell pensament que m'està absorvint. Si és un tema passat en el que ja no es pot fer res no cal gastar energia mental, com a molt anotar mentalment l'error comés i ja està, sense més resentiments. No cal embolicar-nos més donant voltes a allò passat, no sé qui va dir que si mires massa els teus budells pots acabar perdent-hi.

Per parar la ment d'aquests bucles del passat si, per exemple vaig pel carrer, intento observar la natura, els arbres, els ocells o la gent que va caminant (llegir missatge bellesa del novembre del 2007). Una altra opció és concentrar-se en la pròpia respiració.

Proveu-ho, és un bon exercici, observeu-vos i intenteu parar la ment al entrar en bucles improductius. En el meu cas aquest exercici m'ha servit per reduïr força certes angoixes i nerviosisme.

dimecres, 31 de desembre de 2008

El Secreto

Bé, com es nota que aquests dies de vacances estic ociós.... serà millor aprofitar aquest rampell de ganes d'escriure i fer-ho!.

En pocs dies vaig sentir a parlar tant per part d'un conegut com per la tele del llibre "El Secreto" de Rhonda Byme.

Què voleu que us digui, pel que em va arribar em semblava un ridícul llibre d'autoajuda tipic de "tu pots fer tot el que vulguis" i em vaig negar a investigar més. Però vaig tornar a sentir-ne a parlar i no vaig poder aguantar la curiositat.

Només he fullejat el llibre ja que el trobo, per no dir res groller, "poc creïble". El llibre dóna voltes al concepte de la LLei de l'atracció. Tot el que et passa a la vida és perquè tu ho has atret. Tot el que tu desitgis si ho desitges pensant en positiu acaba venint a tu. Al concepte de pensar en positiu em refereixo a pensar "vull estar bé de salut" i no pas pensar "no vull estar malalt". Un desig en negatiu és interpretat a l'inrevés per l'univers que només enten els coneceptes en positiu, per exemple "no vull estar malalt" és interpretat com "vull estar malalt". Com a explicació d'aquest fenòmen, es veu que cada vegada que penses en un concepte generes una energia en una determinada freqüència i l'univers atraurà magnèticament a tu el que estigui a la mateixa freqüència. Per ajudar a aconseguir el que vulguis i ajudar a generar la freqüència has de visualitzar el que desitges, per exemple si vols un cotxe has d'imaginar-te conduint el cotxe dels teus somnis. Seguint aquests conceptes en un temps indeterminat, aconseguiràs el que desitgis, pfffff!

La veritat, l'explicació em sembla ridícula. D'acoooord...., al pensar hi ha intercanvis elèctrics entre les nostres neurones i, per tant, si hi ha activat elèctrica també s'establirà un camp magnètic. Però el camp magnètic produït és ridícul i d'aqui a pensar que l'univers respondrà a aquest camp elèctric em sembla il·lògic. Per cert, a l'escriure amb aquest ordinador també hi ha una activitat elèctrica a dins seu i, per tant, l'ordinador està emetent un camp magnètic a una determinada freqüència, llavors, com respondrà l'univers als "desitjos" que el meu ordinador l'hi està enviant? com he dit, tot plegat em sembla força ridícul.

No m'agrada tirar per terra l'obra. Pot ser que a algú, d'alguna manera l'hi hagi ajudat a sortir d'un pou encara que l'explicació que dóna sigui "estranya". De fet, el conegut que em va parlar del llibre, em va comentar que l'hi havia estat molt útil. Tot i que la finalitat no justifiqui els medis, mira... si se sent millor, ja és molt.

El que si que crec és que desde el punt de vista psicològic sí que indirectament ens apunta dos conceptes importants i que hauriem de posar en pràctica tot i que l'explicació donada no tingui sentit:

1- PENSAR EN POSITIU: Crec que és bo per a nosaltres mateixos pensar en positiu el que volem i desitgem, no per l'explicació donada, si no perquè la negativitat ens porta a estats mentals indesitjats que es poden realimentar. Jo ho he experimentat personalment, però la meva explicació respon més a com funcionen els nostres propis processos psicològics que no a interaccions amb l'univers.

2-VISUALITZACIÓ: No em refereixo al fet de que si vols un cotxe pensis en tu conduint el cotxe que vols i taaachánnn tard o d'hora tindràs el cotxe. Em refereixo a que visualitzar pot servir com una mena d'entrenament mental. S'ha vist que els esportistes al visualitzar un moviment, activen parts del cervell de la mateixa manera que si l'estiguéssin fent. Per tant, penso que visulatizar certes situacions ens poden ajudar a entrenar el cervell per quan succeeixin.

dimarts, 30 de desembre de 2008

...gràcies Alain de Botton, gràcies!

Crec que sóc un enginyer atípic o potser més típic del que em penso. Cada dia crec que tinc més clar que tot i interessar-me per temes de tecnologia i comunicació el que realment fa saltar el meu interés són temes sobre filosofia, psicologia o el comportament humà en general.

Em costa molt llegir i sempre que m'he decidit a llegir ha de ser amb alguna finalitat o que m'aporti alguna cosa.

Em vaig topar amb Alain de Botton per pura casualitat, remenant llibres vaig trobar una edició barata d'un dels seus escrits "El consol de la Filosofia" valia 3 o 4 €, vaig llegir per alt la contraportada i em va fer saltar l'espurneta de curiositat que en el seu dia em va fer saltar l'assignatura de filosofia en el batxillerat. Vaig comprar-lo compulsivament, sense donar-hi més voltes.

En "El consol de la Filosofia" es tracta com desde el punt de vista de varis filòsofs es pot fer front a problemes de la vida quotidiana. "Sòcrates ens ajuda a superar la nostra impopularitat, Epicur els problemes de diners, Sèneca la frustració, Montaigne la falta d'adequació, Shopenhauer els mals d'amor i Nietzsche les dificultats". El vaig llegir i em va agradar, i tant que em va agradar! Precissament aquests dies estic rellegint els capítols sobre el consol per la frustració i per a les dificultats, però al final crec que acabaré rellegint el llibre sencer.

Al cap d'un temps, no reocordo si molt o poc, pel canal 33 vaig enxampar a mitges una sèrie documental de 4 o 5 capítols que es titolava "Angoixa per l'estatus" em va entusiasmar i aquí si que vaig anar a buscar expressament el llibre en el que es basava, tot i que només el vaig trobar en castellà el vaig comprar, no podia esperar! "Ansiedad por el estatus" es titula. Fa un parell d'anys que el vaig llegir, però igual que estic fent amb "El consol de la filosofia" el tornaré a llegir, m'han passat moltes coses desde llavors i crec que podré interioritzar millor varis conceptes o simplement recordar-ne algun d'oblidat. Crec que aquest llibre és totalment necessari per entendre les motivacions de la societat actual, dóna voltes sobre el concepte de meritocràcia. En la nostra societat es pot ser teòricament el que es vulgui a partir dels teus mèrits, és a dir, a partir dels teus esforços, ben al contrari que una societat aristocràtica on el teu lloc a l'escala social el marca la teva família de naixement. Però, què busquem realment? El que realment tothom cerca, és sentir-nos estimats, admirats, que hem triomfat... però que passa quan no ho aconseguim? En una societat meritòcràtica vol dir que en alguna cosa hem fallat perque teòricament no tenim limitació, podem ser el que volguem només a partir del nostre esforç i és aquí on trobem l'angoixa i la frustració si no ho aconseguim. Ens mostra que no sempre tot depen de nosaltres i com podem fer front a aquesta angoixa per aconseguir un cert status o admiració de qui ens envolta.

He disfrutat amb el seu llenguatge clar i entenedor i com va classificant i desenvolupant les diferents idees. A mi m'ajudat molt a situar en el seu lloc correcte angoixes i frustracions per poder dur una vida més equilibrada, per tant, què més l'hi puc demanar a un llibre?

Una abraçada afectuosa, Alain!

dimecres, 24 de setembre de 2008

... i ara, un rollet sobre calers. LA CRISI

Aquest blog semblava més un llibre d'autoajuda dels que venen a pes que no pas una altra cosa, però en temps de revolta interior era del que tocava. Tot i això ara em ve de gust parlar sobre un tema ben calentet, la crisi econòmica i bé, com que és el meu blog, escric sobre el que més em ve de gust, només faltaria! :-)

Últimament tot està ben emmerdat per l'actual situació econòmica. La paraula crisi ha passat a ser tant comuna que ja surt com a brometa típica a les converses del café de mig matí.

Més d'un conegut ha quedat a l'atur i l'hi està costant molt trobar de nou feina. Hem passat en un obrir i tancar d'ulls d'un estat d'eufòria econòmica a una crisi amb tots els ets i uts. Res d'aterratge suau de l'economia, això es caiguda lliure!

Jo sempre he pecat de ser força pessimista però ja feia temps que es veia venir, ja que tot feia pudor, molta pudor.

L'eufòria econòmica simplement s'ha degut a la facilitat del crèdit i al preu del diner pel terra amb interessos en mínims històrics. Però el que realment ha passat és que hem avançat els calers de 20, 30 o 40 anys vista al present i ens els hem gastat en un curt període de temps, però i arà què? a la mínima que han pujat una mica els interessos (que realment no n'hi hauria d'haver per tant) i s'han posat trabes al crèdit, tot se n'ha anat en orris.

Veig dolor, molt dolor. Espero equivocar-me però això durarà força i d'alguna manera o un altra ens esquitxarà a tots.

Culpable: la bombolla especulativa immobiliària.

diumenge, 13 de juliol de 2008

Salut I. Fragilitat

Coi! de nou he trigat molt a reflexionar en veu alta en aquest blog, però bé, el temps passa més de pressa del que sembla...

Ja fa temps que tinc ganes d'escriure sobre la salut, ja que desde fa poc més d'un any he tingut problemes que m'han fet pensar molt i que donarà per més d'un escrit.

N'estem farts de sentir de la gent, sobretot de la gent gran, que el més important de tot és tenir una bona salut. Evidentment, sempre he estat d'acord amb aquesta afirmació però sense ser conscient en el fons de mi de fins a quin punt n'és realment d'important. Una cosa és entendre un concepte i l'altra és interioritzar-lo de veritat.

Sempre he tingut una salut més que acceptable, tret d'alguna grip, costipats i temes sense importància. Però tot va canviar l'any passat arrel d'un problema que podria haver estat força greu i que de fet encara he d'anar controlant. Em vaig adonar de fins a quin punt som fràgils i què poc podiem fer en el cas de que per alguna raó el nostre cos se l'hi donés per desequilibar-se i fer coses estranyes. No bec, no fumo, menjo més o menys sa i faig exercici moderat. Vida saludable, però alguna cosa va fallar. Només em queda fotre la culpa a algún efecte colateral dels alts nivells d'estrés que havia anat arrossegant últimament. Els metges diuen que l'estrés no hi té res a veure. El que em va passar, de moment ha quedat com ideopàtic, és a dir, de causa desconeguda, tot i això, l'estrés porta al cos a un estat alterat per poder fer front a algún perill, massa estrés durant molt de temps, crec que pot tenir efectes inesperats i no del tot compresos, per tant jo no ho descarto del tot.

Quan tens algún problema de salut, la primera reacció és emprenyar-te amb el que t'està passant, perquè a mi? què he fet jo?. Però, de fet, què en treus d'emprenyar-te?, amb qui t'has d'emprenyar?. No té sentit emprenyar-se pel que t'està passant i simplement provar de fer tot el que sigui possible, a més, realment crec que la positivitat en aquests casos ajuda molt més que la negativitat tot i que sembli un tòpic.

Ara per ara representa que estic bé, no hi ha cap malaltia subjacent pel que em va passar i no m'han quedat seqüeles pel que puc estar ben content. Això si, a vegades em costa de treure'm del cap que ara tinc una probabilitat força més alta de desenvolupar alguna malaltia degenerativa greu i que m'he d'anar controlant. Em consolo pensant que ara per ara no tinc res i de la mateixa manera que no pateixo al sortir al carrer per si em cau una torreta al cap, no he de patir pel que em pugui passar a nivell de salut, simplement he de cuidar-me a nivell físic i emocional, poc més hi puc fer! Patir-hi no em porta a res i, a males, em resta qualitat als moments que em quedin de bona salut si al final la cosa acaba malament.

Tot i això la part positiva de tot el que he passat és que crec que he crescut molt a nivell personal. Realment me n'he adonat de fins a quin punt estem lligats al nostre cos, entenc a la gent que pateix més del que em semblava que els entenia abans. Quan per exemple m'agovia alguna cosa del treball, em queda el referent de la malaltia i de la poca importància que tenen aquests problemes com per exemple els del treball. Ara puc relativitzar molt més els problemes que ens arriben a agoviar molt però que realment no són tant importants.

...continuarà.... ;-)

dijous, 29 de maig de 2008

Motivació

He estat una temporada sense escriure res, aquest blog va tenir un inici explosiu i he estat força mesos que el tenia ben oblidat, però que coi! crec que és interessant posar per escrit el que em ronda pel cap i provaré de continuar-ho fent.

Doncs què més idoni que parlar una mica sobre la motivació. Què em va motivar a escriure els anteriors articles?, perquè no vaig continuar?, perquè ara hi torno?

La motivació almenys per mi i no només pel que fa al blog, és com una muntanya russa, puja baixa, es queda parada una estona i continua. Crec que cal provar mantenir un nivell de motivació en tots els aspectes de la vida en un nivell adequat, no deixar-nos dur per la motivació exagerada que tenim en un moment puntual, moderant-la si cal i, si ens falta, l'hem de buscar.

Si tendim a la monotonia és molt fàcil caure en una falta de motivació, la frustració és una font molt important de falta de motivació, l'una i l'altra es realimenten.

Quan estic fluix de motivació intento trobar un sentit a la meva activitat diària, intento veure que la meva feina al final està ajudant d'alguna manera a d'altres persones i que, per tant, fer-la bé i amb ganes és útil. El mateix provo de fer amb la relació de parella amics i família.

No hem de deixar decaure la motivació però moments massa eufòrics ens poden portar a una baixada posterior massa profunda. En el cas contrari un nivell de motivació baix tendeix a realmimentar-se. Cal buscar motius per estar motivat a diari a un nivell sa.

Resumint i posant com exemple aquest propi bloc, vaig tenir un inici explosiu ja que em trobava en una època de revolta interior i havia d'explicar el que em passava pel cap, però desprès va quedar oblidat. Reflexionant, he tornat a cercar la motivació per continuar escrivint, tot i que ho provaré de fer d'una manera més pausada, un o dos escrits al mes, però contínua. El fet d'escriure en aquest blog és útil ja que m'ajuda a ordenar els meus pensaments i fins i tot trobar punts de contradicció en mi mateix. L'altre punt que em porta a motivar-me és el fet de que terceres persones llegeixin les meves reflexions, em puguin aportar el seu feedback o que d'alguna manera els pugui ajudar amb el que hagi escrit.

dijous, 29 de novembre de 2007

Bellesa

No hi ha res que ajudi més a aclarir la ment que el fet de poder sentir la bellesa.
Pots contemplar un paisatge o una flor, però el que realment cal fer és copsar la bellesa en totes les seves dimensions. Cal observar la flor, sentir-la, interioritzar-la, no només mirar-la. Veure els seus delicats detalls, la gracilitat dels seus pistils, el pol·len suaument dipositat sobre els pètals que tenen un dels colors més suggerents de la natura, acariciar la suavitat de les seves formes i olorar la melodia del seu aroma.

Hi ha bellesa en més llocs dels que ens esperem, només cal apreciar-la.
Aquest migdia preparant les verdures abans de bullir-les, cada cop que anava trencant un bocí podia sentir els aromes de cada una de les verdures que anava trossejant i apreciar el color i les textures. Després, a l'hora de coure-ho, tornar a gaudir de com s'anaven fusionant les olors en una dolça harmonia.

Reservem un instant per sentir la bellesa cada dia, ni que sigui observant una planta que s'esforça per créixer en un munt de runa, les ombres que provoca un reflex de llum, l'alegre refilar d'un pardal mentre menja les engrunes del terra o les fulles dels arbres del carrer al enrogir-se per la tardor.

Visites