Bé, com es nota que aquests dies de vacances estic ociós.... serà millor aprofitar aquest rampell de ganes d'escriure i fer-ho!.
En pocs dies vaig sentir a parlar tant per part d'un conegut com per la tele del llibre "El Secreto" de Rhonda Byme.
Què voleu que us digui, pel que em va arribar em semblava un ridícul llibre d'autoajuda tipic de "tu pots fer tot el que vulguis" i em vaig negar a investigar més. Però vaig tornar a sentir-ne a parlar i no vaig poder aguantar la curiositat.
Només he fullejat el llibre ja que el trobo, per no dir res groller, "poc creïble". El llibre dóna voltes al concepte de la LLei de l'atracció. Tot el que et passa a la vida és perquè tu ho has atret. Tot el que tu desitgis si ho desitges pensant en positiu acaba venint a tu. Al concepte de pensar en positiu em refereixo a pensar "vull estar bé de salut" i no pas pensar "no vull estar malalt". Un desig en negatiu és interpretat a l'inrevés per l'univers que només enten els coneceptes en positiu, per exemple "no vull estar malalt" és interpretat com "vull estar malalt". Com a explicació d'aquest fenòmen, es veu que cada vegada que penses en un concepte generes una energia en una determinada freqüència i l'univers atraurà magnèticament a tu el que estigui a la mateixa freqüència. Per ajudar a aconseguir el que vulguis i ajudar a generar la freqüència has de visualitzar el que desitges, per exemple si vols un cotxe has d'imaginar-te conduint el cotxe dels teus somnis. Seguint aquests conceptes en un temps indeterminat, aconseguiràs el que desitgis, pfffff!
La veritat, l'explicació em sembla ridícula. D'acoooord...., al pensar hi ha intercanvis elèctrics entre les nostres neurones i, per tant, si hi ha activat elèctrica també s'establirà un camp magnètic. Però el camp magnètic produït és ridícul i d'aqui a pensar que l'univers respondrà a aquest camp elèctric em sembla il·lògic. Per cert, a l'escriure amb aquest ordinador també hi ha una activitat elèctrica a dins seu i, per tant, l'ordinador està emetent un camp magnètic a una determinada freqüència, llavors, com respondrà l'univers als "desitjos" que el meu ordinador l'hi està enviant? com he dit, tot plegat em sembla força ridícul.
No m'agrada tirar per terra l'obra. Pot ser que a algú, d'alguna manera l'hi hagi ajudat a sortir d'un pou encara que l'explicació que dóna sigui "estranya". De fet, el conegut que em va parlar del llibre, em va comentar que l'hi havia estat molt útil. Tot i que la finalitat no justifiqui els medis, mira... si se sent millor, ja és molt.
El que si que crec és que desde el punt de vista psicològic sí que indirectament ens apunta dos conceptes importants i que hauriem de posar en pràctica tot i que l'explicació donada no tingui sentit:
1- PENSAR EN POSITIU: Crec que és bo per a nosaltres mateixos pensar en positiu el que volem i desitgem, no per l'explicació donada, si no perquè la negativitat ens porta a estats mentals indesitjats que es poden realimentar. Jo ho he experimentat personalment, però la meva explicació respon més a com funcionen els nostres propis processos psicològics que no a interaccions amb l'univers.
2-VISUALITZACIÓ: No em refereixo al fet de que si vols un cotxe pensis en tu conduint el cotxe que vols i taaachánnn tard o d'hora tindràs el cotxe. Em refereixo a que visualitzar pot servir com una mena d'entrenament mental. S'ha vist que els esportistes al visualitzar un moviment, activen parts del cervell de la mateixa manera que si l'estiguéssin fent. Per tant, penso que visulatizar certes situacions ens poden ajudar a entrenar el cervell per quan succeeixin.
dimecres, 31 de desembre del 2008
dimarts, 30 de desembre del 2008
...gràcies Alain de Botton, gràcies!
Crec que sóc un enginyer atípic o potser més típic del que em penso. Cada dia crec que tinc més clar que tot i interessar-me per temes de tecnologia i comunicació el que realment fa saltar el meu interés són temes sobre filosofia, psicologia o el comportament humà en general.
Em costa molt llegir i sempre que m'he decidit a llegir ha de ser amb alguna finalitat o que m'aporti alguna cosa.
Em vaig topar amb Alain de Botton per pura casualitat, remenant llibres vaig trobar una edició barata d'un dels seus escrits "El consol de la Filosofia" valia 3 o 4 €, vaig llegir per alt la contraportada i em va fer saltar l'espurneta de curiositat que en el seu dia em va fer saltar l'assignatura de filosofia en el batxillerat. Vaig comprar-lo compulsivament, sense donar-hi més voltes.
En "El consol de la Filosofia" es tracta com desde el punt de vista de varis filòsofs es pot fer front a problemes de la vida quotidiana. "Sòcrates ens ajuda a superar la nostra impopularitat, Epicur els problemes de diners, Sèneca la frustració, Montaigne la falta d'adequació, Shopenhauer els mals d'amor i Nietzsche les dificultats". El vaig llegir i em va agradar, i tant que em va agradar! Precissament aquests dies estic rellegint els capítols sobre el consol per la frustració i per a les dificultats, però al final crec que acabaré rellegint el llibre sencer.
Al cap d'un temps, no reocordo si molt o poc, pel canal 33 vaig enxampar a mitges una sèrie documental de 4 o 5 capítols que es titolava "Angoixa per l'estatus" em va entusiasmar i aquí si que vaig anar a buscar expressament el llibre en el que es basava, tot i que només el vaig trobar en castellà el vaig comprar, no podia esperar! "Ansiedad por el estatus" es titula. Fa un parell d'anys que el vaig llegir, però igual que estic fent amb "El consol de la filosofia" el tornaré a llegir, m'han passat moltes coses desde llavors i crec que podré interioritzar millor varis conceptes o simplement recordar-ne algun d'oblidat. Crec que aquest llibre és totalment necessari per entendre les motivacions de la societat actual, dóna voltes sobre el concepte de meritocràcia. En la nostra societat es pot ser teòricament el que es vulgui a partir dels teus mèrits, és a dir, a partir dels teus esforços, ben al contrari que una societat aristocràtica on el teu lloc a l'escala social el marca la teva família de naixement. Però, què busquem realment? El que realment tothom cerca, és sentir-nos estimats, admirats, que hem triomfat... però que passa quan no ho aconseguim? En una societat meritòcràtica vol dir que en alguna cosa hem fallat perque teòricament no tenim limitació, podem ser el que volguem només a partir del nostre esforç i és aquí on trobem l'angoixa i la frustració si no ho aconseguim. Ens mostra que no sempre tot depen de nosaltres i com podem fer front a aquesta angoixa per aconseguir un cert status o admiració de qui ens envolta.
He disfrutat amb el seu llenguatge clar i entenedor i com va classificant i desenvolupant les diferents idees. A mi m'ajudat molt a situar en el seu lloc correcte angoixes i frustracions per poder dur una vida més equilibrada, per tant, què més l'hi puc demanar a un llibre?
Una abraçada afectuosa, Alain!
Em costa molt llegir i sempre que m'he decidit a llegir ha de ser amb alguna finalitat o que m'aporti alguna cosa.
Em vaig topar amb Alain de Botton per pura casualitat, remenant llibres vaig trobar una edició barata d'un dels seus escrits "El consol de la Filosofia" valia 3 o 4 €, vaig llegir per alt la contraportada i em va fer saltar l'espurneta de curiositat que en el seu dia em va fer saltar l'assignatura de filosofia en el batxillerat. Vaig comprar-lo compulsivament, sense donar-hi més voltes.
En "El consol de la Filosofia" es tracta com desde el punt de vista de varis filòsofs es pot fer front a problemes de la vida quotidiana. "Sòcrates ens ajuda a superar la nostra impopularitat, Epicur els problemes de diners, Sèneca la frustració, Montaigne la falta d'adequació, Shopenhauer els mals d'amor i Nietzsche les dificultats". El vaig llegir i em va agradar, i tant que em va agradar! Precissament aquests dies estic rellegint els capítols sobre el consol per la frustració i per a les dificultats, però al final crec que acabaré rellegint el llibre sencer.
Al cap d'un temps, no reocordo si molt o poc, pel canal 33 vaig enxampar a mitges una sèrie documental de 4 o 5 capítols que es titolava "Angoixa per l'estatus" em va entusiasmar i aquí si que vaig anar a buscar expressament el llibre en el que es basava, tot i que només el vaig trobar en castellà el vaig comprar, no podia esperar! "Ansiedad por el estatus" es titula. Fa un parell d'anys que el vaig llegir, però igual que estic fent amb "El consol de la filosofia" el tornaré a llegir, m'han passat moltes coses desde llavors i crec que podré interioritzar millor varis conceptes o simplement recordar-ne algun d'oblidat. Crec que aquest llibre és totalment necessari per entendre les motivacions de la societat actual, dóna voltes sobre el concepte de meritocràcia. En la nostra societat es pot ser teòricament el que es vulgui a partir dels teus mèrits, és a dir, a partir dels teus esforços, ben al contrari que una societat aristocràtica on el teu lloc a l'escala social el marca la teva família de naixement. Però, què busquem realment? El que realment tothom cerca, és sentir-nos estimats, admirats, que hem triomfat... però que passa quan no ho aconseguim? En una societat meritòcràtica vol dir que en alguna cosa hem fallat perque teòricament no tenim limitació, podem ser el que volguem només a partir del nostre esforç i és aquí on trobem l'angoixa i la frustració si no ho aconseguim. Ens mostra que no sempre tot depen de nosaltres i com podem fer front a aquesta angoixa per aconseguir un cert status o admiració de qui ens envolta.
He disfrutat amb el seu llenguatge clar i entenedor i com va classificant i desenvolupant les diferents idees. A mi m'ajudat molt a situar en el seu lloc correcte angoixes i frustracions per poder dur una vida més equilibrada, per tant, què més l'hi puc demanar a un llibre?
Una abraçada afectuosa, Alain!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)