Salut I. Fragilitat

Coi! de nou he trigat molt a reflexionar en veu alta en aquest blog, però bé, el temps passa més de pressa del que sembla...

Ja fa temps que tinc ganes d'escriure sobre la salut, ja que desde fa poc més d'un any he tingut problemes que m'han fet pensar molt i que donarà per més d'un escrit.

N'estem farts de sentir de la gent, sobretot de la gent gran, que el més important de tot és tenir una bona salut. Evidentment, sempre he estat d'acord amb aquesta afirmació però sense ser conscient en el fons de mi de fins a quin punt n'és realment d'important. Una cosa és entendre un concepte i l'altra és interioritzar-lo de veritat.

Sempre he tingut una salut més que acceptable, tret d'alguna grip, costipats i temes sense importància. Però tot va canviar l'any passat arrel d'un problema que podria haver estat força greu i que de fet encara he d'anar controlant. Em vaig adonar de fins a quin punt som fràgils i què poc podiem fer en el cas de que per alguna raó el nostre cos se l'hi donés per desequilibar-se i fer coses estranyes. No bec, no fumo, menjo més o menys sa i faig exercici moderat. Vida saludable, però alguna cosa va fallar. Només em queda fotre la culpa a algún efecte colateral dels alts nivells d'estrés que havia anat arrossegant últimament. Els metges diuen que l'estrés no hi té res a veure. El que em va passar, de moment ha quedat com ideopàtic, és a dir, de causa desconeguda, tot i això, l'estrés porta al cos a un estat alterat per poder fer front a algún perill, massa estrés durant molt de temps, crec que pot tenir efectes inesperats i no del tot compresos, per tant jo no ho descarto del tot.

Quan tens algún problema de salut, la primera reacció és emprenyar-te amb el que t'està passant, perquè a mi? què he fet jo?. Però, de fet, què en treus d'emprenyar-te?, amb qui t'has d'emprenyar?. No té sentit emprenyar-se pel que t'està passant i simplement provar de fer tot el que sigui possible, a més, realment crec que la positivitat en aquests casos ajuda molt més que la negativitat tot i que sembli un tòpic.

Ara per ara representa que estic bé, no hi ha cap malaltia subjacent pel que em va passar i no m'han quedat seqüeles pel que puc estar ben content. Això si, a vegades em costa de treure'm del cap que ara tinc una probabilitat força més alta de desenvolupar alguna malaltia degenerativa greu i que m'he d'anar controlant. Em consolo pensant que ara per ara no tinc res i de la mateixa manera que no pateixo al sortir al carrer per si em cau una torreta al cap, no he de patir pel que em pugui passar a nivell de salut, simplement he de cuidar-me a nivell físic i emocional, poc més hi puc fer! Patir-hi no em porta a res i, a males, em resta qualitat als moments que em quedin de bona salut si al final la cosa acaba malament.

Tot i això la part positiva de tot el que he passat és que crec que he crescut molt a nivell personal. Realment me n'he adonat de fins a quin punt estem lligats al nostre cos, entenc a la gent que pateix més del que em semblava que els entenia abans. Quan per exemple m'agovia alguna cosa del treball, em queda el referent de la malaltia i de la poca importància que tenen aquests problemes com per exemple els del treball. Ara puc relativitzar molt més els problemes que ens arriben a agoviar molt però que realment no són tant importants.

...continuarà.... ;-)