dijous, 9 d’abril del 2009

El llast del passat

He anat parlant dels problemes que ens van minant per dins però més aviat desde un punt de vista de futur, frustracions, expectatives acomplertes, viure desitjant el que no tens o pensant continuament en el "demà"

Tots aquests futurs incerts o acomplerts ens poden angoixar però, que passa amb el passat i amb les nostres experiències prèvies? Doncs que també ens poden fer molt de mal i fer-nos entrar en bucles mentals indesitjats.

He fet l'exercici de mirar la meva ment com un espectador extern, veure en quins bucles de pensament entra. Aquests pensaments recurrents del passat van gastant energia mental innecessària i no porten a res, què hauria passat si hagués pres una altra desició en un altre moment? Perquè collons vaig dir aquella estupidesa aquell dia? si no m'hagués despistat amb el coi de mòbil hauria tingut l'accident?

Per mi ha estat molt interessant observar els meus pensaments desde fora, si veig que és un tema que no porta a res intento fer l'exercici de parar la meva ment, és a dir provar de no continuar donant voltes a aquell pensament que m'està absorvint. Si és un tema passat en el que ja no es pot fer res no cal gastar energia mental, com a molt anotar mentalment l'error comés i ja està, sense més resentiments. No cal embolicar-nos més donant voltes a allò passat, no sé qui va dir que si mires massa els teus budells pots acabar perdent-hi.

Per parar la ment d'aquests bucles del passat si, per exemple vaig pel carrer, intento observar la natura, els arbres, els ocells o la gent que va caminant (llegir missatge bellesa del novembre del 2007). Una altra opció és concentrar-se en la pròpia respiració.

Proveu-ho, és un bon exercici, observeu-vos i intenteu parar la ment al entrar en bucles improductius. En el meu cas aquest exercici m'ha servit per reduïr força certes angoixes i nerviosisme.

Visites